Els orígens
El conreu aprofita les terres planes i fàcilment inundables de la plana del Baix Ter.
Paisatge · Pagesia · Gastronomia
L’arròs
de Pals
Entre Pals, Gualta i el Baix Ter, l’aigua transforma els camps i conserva una història de més de cinc segles.
En una frase
De cereal prohibit per por de les epidèmies a emblema gastronòmic de l’Empordà: cada gra conserva una història d’aigua, conflicte i perseverança.
A tocar de Can Plana
No és només arròs de Pals
La marca «Arròs de Pals» inclou el cereal conreat a Pals i també a Gualta, Fontanilles, Palau-sator, Torroella de Montgrí, Bellcaire d’Empordà, Castelló d’Empúries i Riumors. Els camps que veiem des de casa formen part directa d’aquesta història.
1452Ja hi ha constància del Molí de Pals i d’una tradició arrossera consolidada.
+500Anys de cultiu, interrupcions, prohibicions i recuperacions.
1999Creació de la marca que certifica la procedència de l’arròs.
Una història convulsa
Cinc segles en cinc moments
El paisatge tranquil dels arrossars amaga un dels grans conflictes agrícoles i sanitaris de l’Empordà.
La febre de l’arròs
L’aigua estancada afavoreix el paludisme i provoca revoltes entre la població.
La prohibició
Una reial ordre prohibeix cultivar arròs a la demarcació per motius sanitaris.
Pere Coll
L’indià recupera el conreu amb aigua circulant i supera la «guerra de l’arròs».
Paisatge viu
La mecanització manté el cultiu i els camps esdevenen també refugi de biodiversitat.
Plantada a Sobrestany, finals dels anys quaranta
Homes i dones treballaven durant llargues jornades amb els peus dins l’aigua i l’esquena ajupida. Fotografia de Carles Pous i Puig.
Veure la font original →A la cuina
Quin arròs trio?
Selecciona el plat que vols preparar i et marquem les varietats més adequades. Les vuit primeres fitxes corresponen al catàleg visible d’Arròs l’Estany de Pals. El Nembo encara apareix al text de la seva botiga, però no té una fitxa visible al menú actual: cal confirmar-ne la disponibilitat abans de comprar-lo. Els temps són orientatius.
Bomba
Molta absorció i gran resistència a passar-se.
Millor per aPaella seca i arròs a la cassola quan volem marge de cocció.18–20 minuts
Bahia
Gra gros, saborós i amb una absorció excel·lent.
Millor per aArròs caldós de peix o mar i muntanya amb molt de sabor.12–14 minuts
Baronet
Equilibri entre textura, absorció i resistència.
Millor per aArròs melós i cassola empordanesa; la tria més polivalent.15–18 minuts
Carnaroli
Allibera midó i manté el cor ferm: cremós i intens.
Millor per aRisotto cremós, especialment de bolets, formatge o verdures.12–15 minuts
Luna
Gra dur, poc absorbent i especialment solt.
Millor per aAmanida d’arròs, guarnicions i plats on el gra ha de quedar separat.15–18 minuts
Integral
Conserva el germen i la fibra, amb més textura.
Millor per aAmanides completes, verdures, bolets i cuina quotidiana rica en fibra.30–35 minuts
Akita Komachi
Fi, lleugerament dolç i enganxós sense pastar-se.
Millor per aSushi, maki i bol japonès quan busquem cohesió i delicadesa.20 minuts tapat
Koshihikari
Saborós, melós i sorprenentment versàtil.
Millor per aOnigiri i arròs blanc japonès; també melosos fins de peix o marisc.18–20 minuts
Nembo
Gra semillarg i cristal·lí, ferm i menys absorbent.
Millor per aPaelles seques, arròs de peix, saltats, amanides i guarnicions.La botiga l’esmenta, però no té fitxa visible
Per entendre les etiquetes
Varietat no és el mateix que nom comercial
La comparació és semblant al vi: una cosa és la varietat de raïm, una altra el vi que el celler embotella i comercialitza.
La varietat explica com es comportarà el gra; el nom comercial pot explicar només com s’ha polit, quin aspecte té o com el productor ha decidit vendre’l.
Varietat botànica
És la planta concreta i determina forma, midó, absorció, textura i resistència a passar-se. Bomba, Bahia, Nembo, Onice, Fiero i Carnaroli són varietats.
Tipus comercial
Descriu com el productor presenta el gra, però no sempre revela la varietat. Perlat i Cristal·lí poden descriure aspecte i comportament culinari.
Grau d’elaboració
Blanc i integral tampoc són varietats. Un mateix Fiero o Bahia pot vendre’s blanc o integral segons les capes que s’han retirat.
Marca i origen
L’Estany, Mas Pla o Molí de Pals són productors o marques. Arròs de Pals identifica la procedència, no una varietat concreta.
Exemple pràctic: «Fiero integral de Terra de Pagès» ens dona tota la informació: Fiero és la varietat, integral és l’elaboració i Terra de Pagès és el productor. En canvi, «Cristal·lí del Molí de Pals» ens informa del tipus comercial i del productor, però no de la varietat botànica.
2 incorporacions clares · 1 opció a confirmar
Què val la pena incorporar?
Hem apostat per l’Estany de Pals com a productor principal perquè identifica les varietats, ofereix la gamma més àmplia i explica amb transparència el cultiu, l’assecat i l’elaboració. Per ampliar la selecció, prioritzem arrossos disponibles i amb una diferència culinària real.
Selecció Can Plana: 8 + 2 (+1)
Als vuit arrossos visibles de l’Estany hi afegiríem Onice semillarg de Mas Pla i, si fem servir integral per a amanides, Fiero integral de Terra de Pagès. El Nembo queda com a tercera opció condicionada a confirmar directament amb l’Estany que encara està disponible.
Nembo
Arròs l’Estany de PalsLa botiga oficial encara l’esmenta en el text dels paquets d’1 i 5 kg, però no apareix al menú de productes ni té una fitxa visible pròpia. La informació pública és, per tant, contradictòria.
Decisió Can Plana: no comptar-lo com a incorporació fins confirmar-ne l’estoc directament amb el productor.
Onice semillarg
Arròs Mas PlaGra semillarg més dur, menys absorbent i solt després de coure. Cocció aproximada de 15 minuts; indicat per a paelles, amanides i postres.
Per què val la pena: representa un altre productor i permet comparar-lo directament amb Nembo i Luna. Ha estat distingit amb Girona Excel·lent.
Fiero integral
Terra de PagèsIntegral de gra llarg i collita pròpia. Està especialment pensat per a amanides i acompanyaments, amb un resultat diferent de l’integral Bahia de l’Estany.
Per què val la pena: aporta una textura integral llarga que ara no tenim. El Fiero blanc és una bona opció quotidiana, però funcionalment se solapa més.
I el Molí de Pals? Tastaria un paquet de Perlat —cassola i caldosos— i un de Cristal·lí —paelles i amanides— per comparar elaboradors. Són denominacions comercials i el productor no publica la varietat botànica concreta; per això no els incorporaria com a noves «varietats» permanents. Amb Avi Trias passa una cosa semblant: ofereix blanc i integral, però sense identificar públicament la varietat, de manera que té interès com a productor familiar més que per ampliar usos.
Qualitat després de la compra
Conservants i conservació
En un arròs artesanal no n’hi ha prou amb triar bé la varietat: cal saber què porta i com s’ha de guardar. La informació següent es refereix a l’arròs sec, abans de cuinar.
Sense conservants ni colorants
L’Estany declara que elabora arròs natural, sense conservants ni tractaments químics, i que l’envasa al buit per protegir-lo.
- Paquet tancat: conservar l’envàs al buit intacte en un lloc fresc i sec.
- Un cop obert: passar-lo a un recipient ben tancat i guardar-lo a la nevera.
- Protecció màxima: el productor recomana fins i tot el congelador.
Natural també vol dir més delicat
La temperatura, la humitat i els insectes del rebost poden afectar l’arròs. El fred ajuda a protegir el gra sense haver d’afegir-hi conservants. És especialment important a l’estiu i després d’obrir l’envàs.
Què hem pogut confirmar?
El Molí de Pals també declara explícitament que el seu arròs no conté conservants. Avi Trias s’envasa al buit i la fitxa comercial consultada indica només «arròs» com a ingredient. Mas Pla i Terra de Pagès no publiquen una informació tan completa sobre conservació.
Criteri Can Plana: a l’estanteria indicarem «sense conservants» només quan ho declari el productor o l’etiqueta. També hi posarem una nota visible: «Un cop obert, nevera o congelador» per als arrossos de l’Estany.
De l’arrossar al paquet
Com treballa cada productor?
No tots expliquen el mateix grau de detall. Aquesta taula separa el que està publicat del que encara cal comprovar directament a l’envàs o amb el productor.
| Productor | Cultiu | Assecat i elaboració | Envasat i conservació |
|---|---|---|---|
| Arròs l’Estany | Cultiva tot el que comercialitza. Cultiu agroambiental molt restrictiu en pesticides i productes químics; herbeja i replanta també a mà i prioritza la lluita biològica. Les varietats japoneses es conreen en parcel·les ecològiques aïllades amb certificació CCPAE. | Collita mecanitzada, assecat natural al sol i elaboració artesanal sense productes químics. Utilitza rodets de cautxú natural, pedra esmeril i selecció òptica del gra. Elabora cada setmana. | Sense colorants ni conservants. Envasat artesanal al buit. Tancat: lloc fresc i sec. Obert: recipient hermètic a la nevera o al congelador. Informació del productor |
| Arròs Molí de Pals | Supervisió diària dels arrossars. Cultiu agroambiental respectuós amb el medi i molt restrictiu en adobs i productes fitosanitaris. El clima fresc afavoreix una maduració més lenta i un gra més resistent. | El procés publicat inclou sega, assecat, repòs, blanquejat i envasat. Manté el vincle amb el molí històric documentat des de 1452. | Declara que no conté cap conservant. La web no dona una instrucció de conservació domèstica tan concreta com la de l’Estany. Informació del productor |
| Arròs Mas Pla | Producció dins del Parc Natural i vinculada a l’ADV Arròs de Pals. Certificació GLOBALG.A.P., associada a traçabilitat, seguretat alimentària, ús eficient de recursos i bones pràctiques ambientals. L’Onice té un cicle de cultiu curt. | No hem trobat detalls públics suficients sobre el sistema d’assecat o mòlta. | Conservants, tipus d’envàs i conservació: comprovar l’etiqueta del paquet. Informació parcial |
| Terra de Pagès | Arròs de collita pròpia conreat a l’Estany de Pals, amb una declaració general de treball sostenible i respecte pel territori. Venda directa, sense intermediaris. | La botiga actual no explica amb prou detall l’assecat, la mòlta ni el tractament posterior. | Conservants, tipus d’envàs i conservació: comprovar l’etiqueta del paquet. Informació parcial |
| Arròs Avi Trias | Petita producció familiar dins dels aiguamolls del Parc Natural; més de setanta anys de tradició i tercera generació. | No publica prou detall sobre assecat i mòlta. | Envasat al buit per millorar-ne la conservació. La fitxa comercial consultada indica «arròs» com a únic ingredient i recomana lloc fresc i sec. Productor + etiqueta comercial |
Com llegir la taula: «No publicat» no vol dir que el productor faci servir conservants o un procés pitjor; només indica que la informació no és visible a la web consultada. Quan tinguem els paquets a Can Plana, completarem les dades directament de cada etiqueta.
La pagesia actual
Qui cultiva l’arròs avui?
El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter identifica actualment cinc productors d’Arròs de Pals. No tots treballen les mateixes varietats ni segueixen exactament el mateix procés.
Arròs l’Estany de Pals
Empresa familiar que va crear la seva pròpia marca a finals de 2004. Cultiva, transforma i envasa el seu arròs, destaca l’assecat natural al sol i declara que no utilitza conservants.
Gamma visible: Bomba, Bahia, Baronet, Carnaroli, Luna, integral i les japoneses Akita Komachi i Koshihikari. La botiga encara esmenta Nembo, però sense fitxa visible: disponibilitat a confirmar.
Visitar el productor →Arròs Molí de Pals
La família Parals, arrossaire des de fa generacions, va comprar el molí documentat des de 1452 l’any 1984. Treballa amb cultiu agroambiental restrictiu en adobs i fitosanitaris i declara arròs natural sense conservants.
Què hi trobem: arròs perlat per a cassola i caldosos, cristal·lí per a paella i amanida, i integral. Ofereix la Ruta de l’Arròs amb visita al molí.
Visitar el productor →Arròs Mas Pla
Productor dels camps de l’Empordà amb seguiment directe del cultiu. Disposa de certificació GLOBALG.A.P., vinculada a bones pràctiques agrícoles i conservació de l’espai natural.
Què hi trobem: Bahia, semillarg Onice i Bomba —tot i que la disponibilitat pot variar segons la collita.
Visitar el productor →Terra de Pagès
Projecte agrícola de proximitat que conrea el seu propi arròs i el ven directament al petit establiment de la carretera de Pals a Torroella, juntament amb horta i elaborats.
Què hi trobem: Fiero blanc, Fiero integral i, segons la collita, Bomba; també packs amb sofregit i productes d’horta.
Visitar el productor →Arròs Avi Trias
Marca familiar de petita producció que homenatja l’avi de la família, vinculat al conreu des de fa més de setanta anys. La tradició ha arribat avui a la tercera generació.
Què hi trobem: principalment arròs blanc i integral, envasat al buit per millorar-ne la conservació i comercialitzat com a producte de proximitat.
Visitar el productor →Informació revisada l’agost de 2026. La relació oficial és la del Parc Natural. Les varietats disponibles poden canviar d’una collita a l’altra; convé comprovar l’estoc actual de cada productor.
Per viure-ho
Descobrir l’arròs a prop de casa
La millor manera d’entendre’l és veure com l’aigua, els camps i la feina dels pagesos canvien amb les estacions.
Passeig
Ruta pels arrossars
Un recorregut planer entre canals, camps inundats i aus del Baix Ter.
Obrir la ruta → PatrimoniMolí de Pals
El fil conductor entre el conreu documentat al segle XV i la producció actual.
Conèixer la història → Tradició vivaPlantada i sega
Dues celebracions que recuperen les feines manuals i la memòria dels arrossaires.
Veure l’activitat →«L’arròs no és només un producte: és la manera com l’aigua ha escrit el paisatge del Baix Ter.»
Fonts i crèdits: Visit Pals · Ajuntament de Pals · Revista de Girona · Ajuntament de Bellcaire d’Empordà · Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter · cultiu de l’Estany · elaboració de l’Estany · botiga de l’Estany · conservació de l’Estany · Arròs Molí de Pals · Arròs Mas Pla · Terra de Pagès · Avi Trias. Els usos i temps de les vuit fitxes principals provenen d’Arròs l’Estany de Pals; Onice i Fiero s’han contrastat amb les botigues dels productors. Informació revisada l’agost de 2026.